Som fills del [F] poble, que té les [Dm] xiques
com les pal[C] meres de junt al [C7] mar.
Són molt ai[F] roses, molt rebo[Dm] niques,
i fan quan [C] volen riure i plo[C7] rar.
Som fills del [F] poble, que té les [Dm] xiques
com les pal[C] meres de junt al [C7] mar.
Són molt ai[F] roses, molt rebo[Dm] niques,
i fan quan [C] volen riure i plo[C7] rar.
És la mi[C] llor terra del món
perquè [F] el poeta li ho va dir,
i en el pa[C] sseig del malecó,
no (hi) haurà qui [F] li puga competir.
I des del [C] matxo* del castell,
mires i [F] dius: qu'en[Gm] cant!
no és este [F] ja el poble vell,
que és al[C] tre Alacant!
Visca Ala[F] cant!
Visca Ala[C] cant!!
Visca Ala[F] cant!!
